cicle de l'aigua

M'agradaria tenir unes botes de plàstic, unes "catiuskas" i anar pel carrer botant de bassiot en bassiot, i esquitxar, esquitxar molt per tot arreu, i clar jo quedar enfangada de cap a peus. Però no hi hauria cap problema, perque en arribar a casa m'esperaria una banyera plena d'aigua calenta i amb l'escuma sobreixint; aleshores, em passaria hores surant en una banyera on l'aigua mai es refredàs. Sortiria de l'aigua ja eixuta, pentinada, vestida i clar amb les botes posades per a tornar a començar el meu ball tribal a sobre dels bassiots. Em trobaria en un cercle viciós, podriem dir que d'aquesta manera faria el meu cicle de l'aigua particular, no massa ecològic però és la meva imaginació, punyetes!! Pel carrer trobaria un bassiot molt gran i amb molta fondària, jo hi cauria com una pedra enooorme, tot esquitxant a les madones que passen dient "ja no té edat per aquestes tonteries" o bé "es farà tota la roba mal bé" o fins i tot "quina brutanxa". I al passar pel meu costat quedarien amb la roba plena de microgotes d'aigua i fang i encara em maleïrien més; però, jo no ho he fet aposta, jo només anava botant de bassiot en bassiot. Després es posaria a ploure, la pluja és el menjar dels bassiots, els fa engreixar. I jo hauria de correr fins a l'aixoplug de la meva banyera. M'agrada sentir les gotes fredes al cap mentre tenc el cos submergit en aigua calenta, des d'aqui veuria com el cel es torna violeta cada vegada que un llamp el travessa. A vegades viuria així, entre banys de bassiots i banyeres de banys, després recordo la vessa que em fa dutxar-me i el poc que m'agrada enfangar-me i torno al món real.