dissabte, 31 de maig del 2008

.........avui



.

.

.

.........................

...........................................................................................................................................................

jungla................


dimecres, 28 de maig del 2008

colors d'estiu

Groc de polo de llimona, fresquet, a sa terrassa d'es Pda'l.
Verd-festuc de l'ombra dels arbres de sa plaça.
Plata del mar a mitjan horabaixa.
Negre de la nit estelada quan anam de verbena.
Roig-ataronjat del Sol quan surt quan tornam de verbena.
Turquesa del mar dels diumenges quan hi anam a surar.
Blanc dels lliris marins arran de la platja.
Gris de les roques que es transparenten des de dins s'aigua.
Verd-persiana de la sesta a la penombra.
Vermell de les mil síndries i 500mil fraules que em menjaria.
Blau-plàstic dels poalets per fer castells d'arena.
Groc-bombeta de les que encenen per les festes dels pobles.
Blanc-ventós del paperí que es remena penjat per les places.
Arenós de les meves avarques que m'acompanyen nit i dia.

diumenge, 18 de maig del 2008

Fragments d'una illa petitona

Pau, serenor, llum grogosa, mar infinit, el far,...
la calma,
les ones vistes des de dins d'un torrent,
l'aire de damunt el penya-segat,
l'aire empenyent les ones cap al penya-segat
i l'aire que mancava quan pujavem pel penya segat,...
Els 2,5 que van resultar ser 12,5, i els flamencs
La sal, els Limonium i l'olor a curry d'Helichrysum ,...
Les rialles i els dois i les brolles i les timonedes i les màquies
I la mar de nit
I dins la mar, les mil agulles de gel que es clavaven per tot el cos
L'alien del blue bar
La sesta a mitja tarda sentint les ones
S'uno i el prohibit paraules malsonants...
El parèntesi de la realitat
El ratolinet petitó que va sortir de davall una pedra
I com no, les sargantanes, a milers, amb el seu color verd-blavós prenent el Sol
La llum del far competint amb la de la Lluna
El soroll i el silenci,...
En fi, maig a Formentera

dilluns, 12 de maig del 2008

Crec que la pluja d'aquests dies se n'ha enduit totes les coses i les ha mesclades i embullades i per això ara els arbres són lilosos i les formes del futur es dibuixen i desdibuixen en qüestió de mil·lisegons creant així una còmoda incertesa que em fa avançar a empentes: ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit. I aquesta relativitat del temps, que no para de voltar les cantonades d'un rellotge quadrat. I aquest temps que no para de voltar i voltar sempre seguint un mateix eix, sempre repetint pautes, que dins la seva igualtat són diferents degut a la relativitat del pas del temps. I tornam a cometre els mateixos errors dia rere dia, però els errors d'avui tan similars als d'ahir, no són exactament els d'ahir, són pitjors pel simple fet de que hauriem de fer millor una cosa repetida i hi tornam a caure per això són pitjors. En canvi, les coses ben fetes, quan es repeteixen no milloren així com els erros empitjoren. Supòs que aquest és el problema, per això avançar és una tasca sumament complicada (ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit o blau cel) i mai de la vida en línia recta. Però sempre és més fàcil culpar a la pluja, i les seves incidències que tot ho distorsionen, dels nostres entrebancs que ens fan caminar a empentes, mai de la vida en línia recta.
.
.
De totes maneres, la predictibilitat d'una línia recta fa que aquesta perdi tot el seu atractiu.