Are you sceptic?

Llàstima que aquella innocència hagi quedat pels esbarzers del camí... que les coses repetides ja no causin la mateixa emoció que aquella primera vegada... segurament, la dolçor de les móres s'ha intensificat, però,

hem conegut les espines...

aquestes maleïdes

que ens han esgarrinxat la pell, traient-l'hi la lluminositat i la puresa... que han provocat que ara tot sigui call, una closca... on entrar-hi és més difícil... i pot ser també, sortir-hi...

(Ara tot s'ha d'analitzar, s'ha de jutjar minuciosament i... llançar-se... costa més)

de com el caos

Ara silenci, ara insomni...

El caos és aquí, sempre hi ha estat. Deixo que, lentament, es vagi filtrant pels meus porus i que gota a gota s'afegeixi al meu torrent sanguini... des d'aquí, via lliure cap al cervell on es mescla i desmescla amb les meves connexions neuronals...

Ara silenci, ara pensaments desordenats...

No vull The end de pel·lícula, no vull llàgrimes de felicitat, o de pena, quan es tanca el teló, ni llums brillants augurant una pèssima segona part... No vull pensar correctament, vull equivocar-me raonant de cap per avall, no vull un final previst. Com un moviment caòtic, que per molt que el punt d'inici sigui sempre el mateix, mai seguirà el mateix camí. Vull ser funció d'un instant del temps i d'aquell espai on reposen suara els meus peus...

Ara silenci, ara caos...

Com ser caos i què res torni al punt inicial? Com ser caos i que el món deixi de girar? Que s'aturi per a mi..., i, després, segueixi el meu propi compàs inventat, totalment arritmic perque no tenc gens d'oïda musical...