dimecres, 19 de març del 2008

.

ara ja només ens queda dir... Que tinguem sort, i que trobem tot el que ens va mancar ahir... .

diumenge, 16 de març del 2008

Sopar dels de sempre

Bon dia cada dia!!
Les campanes del Ram m'han tret de la incòmoda son que et proporciona un llit que no és el teu. El cap rodant i rodant i encara no s'ha aturat em recorda que ahir vaig beure però no en sabria dir la quantitat.
Va ser un horabaixa-nit molt xula, no acostum a xerrar de coses tan reals i físiques, però avui en tenia ganes, tenia ganes de dir als que hi ereu que moltes gràcies, que ja feia estona que ens feia falta un sopar com aquest, a poc a poc i de bon rotllo, xerrades i rialles (i per lo vist alguna discussió també, però jo no me vaig enterar...). A s'hora de sopar, la meitat anavem tocades i en sé d'una que ja no hi va arribar... jajajaja però t'estimam igual !! Crec que me va agradar tant, pel fet de que no va tenir res d'especial, va ser un sopar com els de sempre... Com els de sempre, però que cada vegada són mes escassos, pot ser per això els aprecio més.

dimarts, 4 de març del 2008

Orient

Olor a murta, el sol a la cara i el silenci,
el meu banc de pedra i la font que brolla.
El sol a la cara i les ganes de tenir un llapis per a poder escriure tot el que em passa pel cap.
El silenci enmig d'una multitud.
L'olor a murta, que em transporta a la meva illa.
L'acollidora duresa del meu banc de pedra, que sempre està allà buit, esperant-me.
L'aigua que brolla de la font com la pluja cau dels núvols, no puc imaginar-me soroll millor.
El meu racó, enmig d'un món enorme trob la pau en un banc, necessit passar-hi estona, necessit oblidar que algú està en deute amb mi...
Necessit retrobar-me amb mi mateixa, prendre decisions, desaclarir idees, imaginar-me milers de móns diferents, estimar-me un poquet,... No tots els llocs són bons per això, hi ha llocs que no em deixen respirar tranquila, hi ha llocs que m'oprimeixen i no puc alliberar-me a volar, no és el cas d'Orient. Un petit desert dins tant i tant d'oasi, on recalar-hi i no compartir l'espai amb ningú pus, perque la gent fuig dels deserts...