dimarts, 12 de febrer del 2008

Oda dramàtica a la cullereta de cafè xDDDD

La monotonia de la cullereta de cafè, cada dia remenant únicament cafè, com a molt, algunes vegades obtè la dolçor d'un poc de sucre o la menys dolçor artificial de la sacarina, o la blancura d'un poc de llet. I, només pot arreplegar una ínfima misèria de dolça il·lusió transitòria a la seva falda per a després llançar-la a un líquid fumejant, negre com la boca del llop. Sense parlar del que deu marejar això de voltar i voltar...
.
Vaja putada néixer cullereta de cafè.
.
Vaja putada ajuntar-se cada dia amb l'amargor.
.
Vaja putada haver de ser sempre l'acompanyant d'unes tassetes que pareixen més de joguina que altra cosa.
.
Vaja putada ser cullereta de cafè cada dia, per sempre i cada dia cullereta de cafè.
.
.
.
...i la cullereta sospira "de major vull ser una pala excavadora", ...(pobre ingènua)