Orient

Olor a murta, el sol a la cara i el silenci,

el meu banc de pedra i la font que brolla.

El sol a la cara i les ganes de tenir un llapis per a poder escriure tot el que em passa pel cap.

El silenci enmig d'una multitud.

L'olor a murta, que em transporta a la meva illa.

L'acollidora duresa del meu banc de pedra, que sempre està allà buit, esperant-me.

L'aigua que brolla de la font com la pluja cau dels núvols, no puc imaginar-me soroll millor.

El meu racó, enmig d'un món enorme trob la pau en un banc, necessit passar-hi estona, necessit oblidar que algú està en deute amb mi...

Necessit retrobar-me amb mi mateixa, prendre decisions, desaclarir idees, imaginar-me milers de móns diferents, estimar-me un poquet,... No tots els llocs són bons per això, hi ha llocs que no em deixen respirar tranquila, hi ha llocs que m'oprimeixen i no puc alliberar-me a volar, no és el cas d'Orient. Un petit desert dins tant i tant d'oasi, on recalar-hi i no compartir l'espai amb ningú pus, perque la gent fuig dels deserts...