dimarts, 3 de novembre del 2009

de com el caos

Ara silenci, ara insomni...
El caos és aquí, sempre hi ha estat. Deixo que, lentament, es vagi filtrant pels meus porus i que gota a gota s'afegeixi al meu torrent sanguini... des d'aquí, via lliure cap al cervell on es mescla i desmescla amb les meves connexions neuronals...
Ara silenci, ara pensaments desordenats...
No vull The end de pel·lícula, no vull llàgrimes de felicitat, o de pena, quan es tanca el teló, ni llums brillants augurant una pèssima segona part... No vull pensar correctament, vull equivocar-me raonant de cap per avall, no vull un final previst. Com un moviment caòtic, que per molt que el punt d'inici sigui sempre el mateix, mai seguirà el mateix camí. Vull ser funció d'un instant del temps i d'aquell espai on reposen suara els meus peus...
Ara silenci, ara caos...
Com ser caos i què res torni al punt inicial? Com ser caos i que el món deixi de girar? Que s'aturi per a mi..., i, després, segueixi el meu propi compàs inventat, totalment arritmic perque no tenc gens d'oïda musical...

2 comentaris:

Rodolfo Serrano ha dit...

Manuel Cuesta tiene una canción "Teoría del Caos" que te aconsejo

Anònim ha dit...

vull equivocar-me de cap per avall... no vull llàgrimes de felicitat ni un final esperat...pura llur essència
el teu compàs inventat sonaria a tu... i m'agradaria segur

Augmenta l'entropia! només vivint, simplement, faràs que el que t'envolta s'aturi lentament, i que tot dins tu sigui aquest apreciat caotisme... amb la teva història, crearàs la teva partitura, i quan tenguis l'obra mestra, quan haguem ballat al seu ritme, serà quan comencem a desentropitzar-mos, per arribar al zero... i tornar partir

Lola