volia escriure la mar i allò que em desperta, però les connexions neuronals que s'activen quan els meus ulls contemplen aquesta inmensitat blava, quan em submergeixo en ella per després començar a surar i surar...
i a surar...
...
volia escriure la mar i els seus colors però les meves paraules són massa humils per a tal fi, així que...
3 comentaris:
es desfà en mil gotetes...
m'agraden les fotos i l'aire que respiren
salut
Precioses fotos, sobretot la de Pollença! xD
blava de mil tons
no sé què tens
m'abraces
me beses
me sales
m'humiteges
m’inundes
no puc viure sense tu
des de la línia on comencen les ones
fins al punt on s’eixuga l'arena
bones fotos i bon escrit
salut estimada!!!
Publica un comentari a l'entrada