oasi

serà per la llum?

Benvingut Sol, ja feia dies inmensament llargs que no ens veiem esper que ara et quedis entre nosaltres una estona no ens facis sa putada de mostrar només uns tímids raigs i partir de nou i que no tornin els núvols que no torni el fred i la neu necessit fer la fotosíntesi llargament, autotrofia per a pensar... no t'en vagis eh!

sense que res

Necessit vomitar literàriament una mica, perquè és vera això de ..."és només quan sóc una piltrafa que m'escric i me dibuix"...

Necessit dir que és poc important tot allò que és rellevant, perquè la rellevància és una cosa totalment subjectiva i depèn íntima i únicament del que sent un cada vegada que alena. El meu alenar sol ser una cosa constant, però de tant en tant, canvia de ritme, es fa més lent, més pausat, i el mar m'envolta,... en canvi, altres vegades agafa un ritme frenètic (que no freàtic) i la mar m'ofega i m'arrossega cap a la profunditat més inmensa on ja no hi arriba la llum, i la foscor plena de bioluminiscència em desconcerta. I ja estic perduda, perdurant i surant en aquesta espècie de limbe, sense que res s'aclareixi, sense que res es destil.li al meu cervell, sense cap exacta sensació.

Efímer, _____com la bellesa de veure un globus que s'enlaira ______i es perd en la fosca i freda nit ______________________una petita flama que s'acaba fonent amb l'espai infinit ____________________un poc de llum i calentor per a un lloc tan i tan inmensament fred... o fredament inmens?

El meu nou cel

y en el cielo no se escuche otra cosa que rayos y centellas...

trossets...

in memoriam

...........................................................................ad infinitum...

encerts i errors

Què ho condiciona tot? Els moments rodons? els mals aires? els aires a menys de 24ºC? Tot creix i descreix, i es fa petitó com per a portar-ho dins una butxaqueta aprop del cor..., o torna gran grandiós i ens ho hem de carregar a l'esquena amb un descomunal esforç..., també hi ha coses d'aquestes de mida mitjana..., que segons com les col·loquis dins la butxaca dels pantalons estaràs còmode i segons com, t'els foradaràn i les perdràs dins l'infinit per sempre més. De fet, la incertesa de les coses és el que ens fa caminar en algun sentit. Si tot estàs fixat, jo, personalment, m'asseuria a fer un mai a la vorereta del camí i au a no-gaudir d'una merda d'espectacle perquè és in-sorprenent, que ja el sé joer, ja em venia així de fàbrica...

.

Cavil·lant aquestes coses, una se n'adona de que el camí no sempre ha estat l'adequat, i per això he hagut de canviar de direcció travessant el sembrat i els camps d'abatzers (...clavant-me mores i menjant espines...). I no sempre el que pareixia correcte ho ha estat, i què collons significa correcte? Si mateix, els encerts són momentanis i subjectius, els errors també, però són un poc més perdurables. En el meu cas, els encerts són més bé casuals i/o ocasionals, en canvi, els meus errors solen ser malaltíssament redundants. Per tot plegat, el millor és ser un cúmul d'encerts i errors aleatòriament entortolligats que em permeten anar-me fent i desfent i adaptar-me a qualsevol butxaca, (sempre que jo tengui ganes de ser-hi dins aquella butxaca...) i anar fent camí pel costat del no-camí, que sempre és més tort però em permet gaudir més de tot aquest espectacle.

Obres

Estic en obres, . primer enderrocament total d'aquesta merda de regnat, la millor opció serà dinamita (així és més escandalós) tot i que l'oscil·lació d'una bolla enorme carregant-se les parets també és una visió que m'atrau. . després us convid a jugar amb les runes, ens enfilam damunt els caramulls de maons destrossats i recopil·lam rajoles de tota mena per a fer un mosaic, enmig de tanta merda ens punxam amb claus oxidats,però, dóna igual perquè ens hem posat l'antitetànica i la vacuna de la ràbia (per si de cas...) . Quan ja estigui tot fet pols, el millor que es pot fer és deixar que la natura segueixi el seu curs, que tot s'ompli de rates i altres oportunistes. Que la flora s'instal·li a lloure, així les seves arrels aniram convertint el que era ciment en terra i un jardi descontrolat sorgeixi de les meves runes. I que la pluja ho regui tot. Hauran de passar anys i panys per a que les alzines gegantines facin ombra allà on era el menjador i un petit lledoner s'instal·li al rebedor, tant s'hi val, no tenc pressa, ni res a guanyar ni res a perdre. . I així, una vegada esmicolats tots els vestigis de la meva presència podré colonitzar de nou aquest espai que es troba al mateix lloc però no és ni d'aprop el mateix. Construiré una cabana de palla, o de fusta o del que tingui més a mà i així, ale, make-it-yourself un nou racó per a passar-hi el temps i les curolles. . Tot fins que una bufada de vent ho torni a girar cap per avall i m'hagi de tornar a hipotecar per a "redecorar mi vida" i fer obres de bell nou.

després de pensar molt i encara més... . . . . . ja puc dir.... . . . . . . ..................SERRADO POR VACASSIONES.................. . . . (ens veim de verbenes i a ca una puta sa bixicleta!!).

....................................loading................................................................................................................................................................................................................................................................................................loading...........................................................................................................................................................loading....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................loading..........................................................................................................................................................................loading............................................................................................................................................................................................................................................................................................loading................................................................................................................................................................................................................................loading................................................................................................................................loading.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................and..............................................................................................................loading

insert coin...

insert more coins... . This machine is temporarily out of service, forgive the inconveniences...

Are they the same thing?

..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Welcometothejungle

.........avui

.

.

.

.........................

...........................................................................................................................................................

jungla................

colors d'estiu

Groc de polo de llimona, fresquet, a sa terrassa d'es Pda'l.

Verd-festuc de l'ombra dels arbres de sa plaça.

Plata del mar a mitjan horabaixa.

Negre de la nit estelada quan anam de verbena.

Roig-ataronjat del Sol quan surt quan tornam de verbena.

Turquesa del mar dels diumenges quan hi anam a surar.

Blanc dels lliris marins arran de la platja.

Gris de les roques que es transparenten des de dins s'aigua.

Verd-persiana de la sesta a la penombra.

Vermell de les mil síndries i 500mil fraules que em menjaria.

Blau-plàstic dels poalets per fer castells d'arena.

Groc-bombeta de les que encenen per les festes dels pobles.

Blanc-ventós del paperí que es remena penjat per les places.

Arenós de les meves avarques que m'acompanyen nit i dia.

Fragments d'una illa petitona

Pau, serenor, llum grogosa, mar infinit, el far,...

la calma,

les ones vistes des de dins d'un torrent,

l'aire de damunt el penya-segat,

l'aire empenyent les ones cap al penya-segat

i l'aire que mancava quan pujavem pel penya segat,...

Els 2,5 que van resultar ser 12,5, i els flamencs

La sal, els Limonium i l'olor a curry d'Helichrysum ,...

Les rialles i els dois i les brolles i les timonedes i les màquies

I la mar de nit

I dins la mar, les mil agulles de gel que es clavaven per tot el cos

L'alien del blue bar

La sesta a mitja tarda sentint les ones

S'uno i el prohibit paraules malsonants...

El parèntesi de la realitat

El ratolinet petitó que va sortir de davall una pedra

I com no, les sargantanes, a milers, amb el seu color verd-blavós prenent el Sol

La llum del far competint amb la de la Lluna

El soroll i el silenci,...

En fi, maig a Formentera

Crec que la pluja d'aquests dies se n'ha enduit totes les coses i les ha mesclades i embullades i per això ara els arbres són lilosos i les formes del futur es dibuixen i desdibuixen en qüestió de mil·lisegons creant així una còmoda incertesa que em fa avançar a empentes: ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit. I aquesta relativitat del temps, que no para de voltar les cantonades d'un rellotge quadrat. I aquest temps que no para de voltar i voltar sempre seguint un mateix eix, sempre repetint pautes, que dins la seva igualtat són diferents degut a la relativitat del pas del temps. I tornam a cometre els mateixos errors dia rere dia, però els errors d'avui tan similars als d'ahir, no són exactament els d'ahir, són pitjors pel simple fet de que hauriem de fer millor una cosa repetida i hi tornam a caure per això són pitjors. En canvi, les coses ben fetes, quan es repeteixen no milloren així com els erros empitjoren. Supòs que aquest és el problema, per això avançar és una tasca sumament complicada (ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit o blau cel) i mai de la vida en línia recta. Però sempre és més fàcil culpar a la pluja, i les seves incidències que tot ho distorsionen, dels nostres entrebancs que ens fan caminar a empentes, mai de la vida en línia recta.

.

.

De totes maneres, la predictibilitat d'una línia recta fa que aquesta perdi tot el seu atractiu.

L'albada ens sorprendrà beguts i amb els peus remulls d'arena i mar. Voliem que aquesta nit no acabàs mai, que s'allargàs fins a l'infinit. Però ara, un Sol tímid guaitant per Llevant ens recorda lo patètic de les nostres vides, que hem caigut dins la roda de la rutina , que no hi camí, que tot estava per fer, i ara que ja està fet, ens adonam de que no és el que voliem fer. I ja fa anys i panys que estam aqui ancorats, sempre beguts, sempre veient sortir el Sol a la mateixa maleïda platja. Sense coratge per avançar, i amb por a retrocedir. I llançam amb ràbia la botella buida a l'aigua, com si fossim nàufrags desesperats, pot ser més enllà trobarem resposta. Resposta a què? a una merda de botella buida? ens hem oblidat de ficar-hi els somnis i les il·lusions... Fins i tot ens hem oblidat de posar-li el tap, i ara s'enfonsa dins la mar fosca fent glup glup. . I sense forces, ni ganes, ni res, ens ficarem al llit, i malsomiarem, deixant la nostra maleïda platja a lloure. I aquesta serà ocupada per protectors solars i altres llengües i altres manies que venen a fer un hipotètic paradís de la nostra maleïda platja. Però com tot paradís es corromp ens el deixaran fet un contenidor de plàstics i matalassos pinxats que aniran a fer companyia a totes ses putes botelles d'alcohol que hi hem anat llançant amb ràbia cada nit. . I de res servirà tot i tot servirà per a res, ses estones imaginades seran més reals que mai perquè la realitat és una bimbolla que s'infla i es desinfla segons les ganes que tenim de creure en ella. Els colors es mesclaran, ja no hi veurem correctament, ens tornarem daltònics i el blanc de la nostra maleïda platja es farà infinit, aleshores, beurem per a recordar els colors, per a que tot torni a ser com era, per a seguir llançant botelles i no trobar resposta, per a seguir amb ses mateixes curolles, per a poder seguir amb la mateixa inèrcia de sempre...