dimecres, 9 d’abril del 2008

com mirar-se en un mirall

He entrat accidentalment, perque tenia temps, perque no m'agrada esperar, perque se m'ha creuat la porta al bell mig del meu camí, perque havia de passar,... perque just ahir en vam xerrar i allà damunt la taula aquell ull que em mirava i m'ha recordat un munt a uns ulls que vaig deixar pintats en una paret, quina llàstima que les parets no es puguin aplegar i ficar dins sa maleta, i res que tenia sa sort de dur peles damunt, i me l'he comprat i ha estat bollint dins sa bossa tot el dia, esperant que arribàs l'estona del tren per a ser obert. I a la fi ha arribat s'horabaixando i he pujat al tren i he fet com sempre abans de començar un llibre... ensumar-ne les pàgines, mirar qui ha dissenyat la portada, si té dedicatòria,... M'agrada que abans dels capítols posin alguna frase, i aquesta primera no m'ha decepcionat, directament de la publicitat a la lírica... Després ha estat com una entrada dins de les meves pròpies entranyes, era com si llegís alguna cosa que havia escrit jo mateixa però sense escriure-la, uns sentiments pareguts als que sento, als que he sentit i als que sentiré, allò eren unes sabates lo meu és un puto llibre de pensaments però vé a ser el mateix, tot hormona que pareixia que havia desaparegut i hi és i no vull que hi sigui, i tot lo que estava allà escrit en aquelles primeres fulles, tot ho he pensat jo i ara ho veig aqui i m'ha paregut fantàstic que això fos una espècie de mirall de mi, per molt irreal que pugui parèixer.

2 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

Jo ja me vaig fotre a riure només amb sa primera frase. I veig q no anava del tot desencaminat amb el primer capitol. Ara a mem si fas via i m'atrapes xq sa veritat es q a mesura q avança jo me perd més i més i ja no sé qui xerra ni massa bé de que. Peró tot i així té frases genials.

plou pluja ha dit...

crec que ahir et vaig guanyar ja... és una paranoia absoluta que m'ha encantat