dimarts, 26 d’octubre del 2010

des de Dalt Murada

i he recuperat el meu lloc a Dalt Murada
i aquest sol a la cara
i el darrer blau allà enfora, on s'hi perden els vaixells...
a la meva bossa: un rastre de galetes, un llibre, la cartera sempre buida, les drogues, uns mocadors usats... i recordo que també hi porto la càmera, sense funda perquè l'he perduda... el que ara sé és que la funda també era a la bossa.
i crits i baralles llunyanes
i si em concentro, puc sentir el cruixir dels llenyams dels casalots que hi ha rera meu
cap endavant m'espera un mar sintètic, després un mar de cotxes i la mar, 
la mar, 
el mar,
en tot cas, mar bruta i prostituïda per tots aquests que arriben xerrant llengües estranyes, que només hi fan nit uns dies deixant-nos sols la seva immundícia i emportant-se'n de record un torero amb el que adornar l'estanteria, "tipycal Mallorca" absolutly...
i sento que aquella bandera onejant al capdamunt de l'Almudaina embruta el cel...
i recordo que volia fixar el camí que m'ha duit fins aqui; la fosca dels carrerons estrets i aquella humitat, la Seu amb els seus arcbotants i la llum que et dóna la benvinguda a la placeta de davant
i penso que si sóc capaç de robar un llapis també podria ser capaç de robar una maquineta de fer punta... i cau el sol i no tenc ungles per esmolar el llapis, au-revoir...



1 comentari:

res ha dit...

balcó davant els blaus
hi ha temporades que estem melangiosos
recordem tantes imatges difuminades
emmagatzemades dins del cap i del cor
moments únics i irrepetibles
records
venen a la ment
temps indefinit
però hem d'aprofitar el avui constant
no perdre ni un minut
viure el avui intensament
m'ha agradat molt
salut estimada!!