Efímer, _____com la bellesa de veure un globus que s'enlaira ______i es perd en la fosca i freda nit ______________________una petita flama que s'acaba fonent amb l'espai infinit ____________________un poc de llum i calentor per a un lloc tan i tan inmensament fred... o fredament inmens?

El meu nou cel

y en el cielo no se escuche otra cosa que rayos y centellas...

trossets...

in memoriam

...........................................................................ad infinitum...

encerts i errors

Què ho condiciona tot? Els moments rodons? els mals aires? els aires a menys de 24ºC? Tot creix i descreix, i es fa petitó com per a portar-ho dins una butxaqueta aprop del cor..., o torna gran grandiós i ens ho hem de carregar a l'esquena amb un descomunal esforç..., també hi ha coses d'aquestes de mida mitjana..., que segons com les col·loquis dins la butxaca dels pantalons estaràs còmode i segons com, t'els foradaràn i les perdràs dins l'infinit per sempre més. De fet, la incertesa de les coses és el que ens fa caminar en algun sentit. Si tot estàs fixat, jo, personalment, m'asseuria a fer un mai a la vorereta del camí i au a no-gaudir d'una merda d'espectacle perquè és in-sorprenent, que ja el sé joer, ja em venia així de fàbrica...

.

Cavil·lant aquestes coses, una se n'adona de que el camí no sempre ha estat l'adequat, i per això he hagut de canviar de direcció travessant el sembrat i els camps d'abatzers (...clavant-me mores i menjant espines...). I no sempre el que pareixia correcte ho ha estat, i què collons significa correcte? Si mateix, els encerts són momentanis i subjectius, els errors també, però són un poc més perdurables. En el meu cas, els encerts són més bé casuals i/o ocasionals, en canvi, els meus errors solen ser malaltíssament redundants. Per tot plegat, el millor és ser un cúmul d'encerts i errors aleatòriament entortolligats que em permeten anar-me fent i desfent i adaptar-me a qualsevol butxaca, (sempre que jo tengui ganes de ser-hi dins aquella butxaca...) i anar fent camí pel costat del no-camí, que sempre és més tort però em permet gaudir més de tot aquest espectacle.

Obres

Estic en obres, . primer enderrocament total d'aquesta merda de regnat, la millor opció serà dinamita (així és més escandalós) tot i que l'oscil·lació d'una bolla enorme carregant-se les parets també és una visió que m'atrau. . després us convid a jugar amb les runes, ens enfilam damunt els caramulls de maons destrossats i recopil·lam rajoles de tota mena per a fer un mosaic, enmig de tanta merda ens punxam amb claus oxidats,però, dóna igual perquè ens hem posat l'antitetànica i la vacuna de la ràbia (per si de cas...) . Quan ja estigui tot fet pols, el millor que es pot fer és deixar que la natura segueixi el seu curs, que tot s'ompli de rates i altres oportunistes. Que la flora s'instal·li a lloure, així les seves arrels aniram convertint el que era ciment en terra i un jardi descontrolat sorgeixi de les meves runes. I que la pluja ho regui tot. Hauran de passar anys i panys per a que les alzines gegantines facin ombra allà on era el menjador i un petit lledoner s'instal·li al rebedor, tant s'hi val, no tenc pressa, ni res a guanyar ni res a perdre. . I així, una vegada esmicolats tots els vestigis de la meva presència podré colonitzar de nou aquest espai que es troba al mateix lloc però no és ni d'aprop el mateix. Construiré una cabana de palla, o de fusta o del que tingui més a mà i així, ale, make-it-yourself un nou racó per a passar-hi el temps i les curolles. . Tot fins que una bufada de vent ho torni a girar cap per avall i m'hagi de tornar a hipotecar per a "redecorar mi vida" i fer obres de bell nou.

després de pensar molt i encara més... . . . . . ja puc dir.... . . . . . . ..................SERRADO POR VACASSIONES.................. . . . (ens veim de verbenes i a ca una puta sa bixicleta!!).

....................................loading................................................................................................................................................................................................................................................................................................loading...........................................................................................................................................................loading....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................loading..........................................................................................................................................................................loading............................................................................................................................................................................................................................................................................................loading................................................................................................................................................................................................................................loading................................................................................................................................loading.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................and..............................................................................................................loading

insert coin...

insert more coins... . This machine is temporarily out of service, forgive the inconveniences...

Are they the same thing?

..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Welcometothejungle

.........avui

.

.

.

.........................

...........................................................................................................................................................

jungla................

colors d'estiu

Groc de polo de llimona, fresquet, a sa terrassa d'es Pda'l.

Verd-festuc de l'ombra dels arbres de sa plaça.

Plata del mar a mitjan horabaixa.

Negre de la nit estelada quan anam de verbena.

Roig-ataronjat del Sol quan surt quan tornam de verbena.

Turquesa del mar dels diumenges quan hi anam a surar.

Blanc dels lliris marins arran de la platja.

Gris de les roques que es transparenten des de dins s'aigua.

Verd-persiana de la sesta a la penombra.

Vermell de les mil síndries i 500mil fraules que em menjaria.

Blau-plàstic dels poalets per fer castells d'arena.

Groc-bombeta de les que encenen per les festes dels pobles.

Blanc-ventós del paperí que es remena penjat per les places.

Arenós de les meves avarques que m'acompanyen nit i dia.

Fragments d'una illa petitona

Pau, serenor, llum grogosa, mar infinit, el far,...

la calma,

les ones vistes des de dins d'un torrent,

l'aire de damunt el penya-segat,

l'aire empenyent les ones cap al penya-segat

i l'aire que mancava quan pujavem pel penya segat,...

Els 2,5 que van resultar ser 12,5, i els flamencs

La sal, els Limonium i l'olor a curry d'Helichrysum ,...

Les rialles i els dois i les brolles i les timonedes i les màquies

I la mar de nit

I dins la mar, les mil agulles de gel que es clavaven per tot el cos

L'alien del blue bar

La sesta a mitja tarda sentint les ones

S'uno i el prohibit paraules malsonants...

El parèntesi de la realitat

El ratolinet petitó que va sortir de davall una pedra

I com no, les sargantanes, a milers, amb el seu color verd-blavós prenent el Sol

La llum del far competint amb la de la Lluna

El soroll i el silenci,...

En fi, maig a Formentera

Crec que la pluja d'aquests dies se n'ha enduit totes les coses i les ha mesclades i embullades i per això ara els arbres són lilosos i les formes del futur es dibuixen i desdibuixen en qüestió de mil·lisegons creant així una còmoda incertesa que em fa avançar a empentes: ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit. I aquesta relativitat del temps, que no para de voltar les cantonades d'un rellotge quadrat. I aquest temps que no para de voltar i voltar sempre seguint un mateix eix, sempre repetint pautes, que dins la seva igualtat són diferents degut a la relativitat del pas del temps. I tornam a cometre els mateixos errors dia rere dia, però els errors d'avui tan similars als d'ahir, no són exactament els d'ahir, són pitjors pel simple fet de que hauriem de fer millor una cosa repetida i hi tornam a caure per això són pitjors. En canvi, les coses ben fetes, quan es repeteixen no milloren així com els erros empitjoren. Supòs que aquest és el problema, per això avançar és una tasca sumament complicada (ara sí, ara no, ara a peu coix, ara plou, ara blanc infinit o blau cel) i mai de la vida en línia recta. Però sempre és més fàcil culpar a la pluja, i les seves incidències que tot ho distorsionen, dels nostres entrebancs que ens fan caminar a empentes, mai de la vida en línia recta.

.

.

De totes maneres, la predictibilitat d'una línia recta fa que aquesta perdi tot el seu atractiu.

L'albada ens sorprendrà beguts i amb els peus remulls d'arena i mar. Voliem que aquesta nit no acabàs mai, que s'allargàs fins a l'infinit. Però ara, un Sol tímid guaitant per Llevant ens recorda lo patètic de les nostres vides, que hem caigut dins la roda de la rutina , que no hi camí, que tot estava per fer, i ara que ja està fet, ens adonam de que no és el que voliem fer. I ja fa anys i panys que estam aqui ancorats, sempre beguts, sempre veient sortir el Sol a la mateixa maleïda platja. Sense coratge per avançar, i amb por a retrocedir. I llançam amb ràbia la botella buida a l'aigua, com si fossim nàufrags desesperats, pot ser més enllà trobarem resposta. Resposta a què? a una merda de botella buida? ens hem oblidat de ficar-hi els somnis i les il·lusions... Fins i tot ens hem oblidat de posar-li el tap, i ara s'enfonsa dins la mar fosca fent glup glup. . I sense forces, ni ganes, ni res, ens ficarem al llit, i malsomiarem, deixant la nostra maleïda platja a lloure. I aquesta serà ocupada per protectors solars i altres llengües i altres manies que venen a fer un hipotètic paradís de la nostra maleïda platja. Però com tot paradís es corromp ens el deixaran fet un contenidor de plàstics i matalassos pinxats que aniran a fer companyia a totes ses putes botelles d'alcohol que hi hem anat llançant amb ràbia cada nit. . I de res servirà tot i tot servirà per a res, ses estones imaginades seran més reals que mai perquè la realitat és una bimbolla que s'infla i es desinfla segons les ganes que tenim de creure en ella. Els colors es mesclaran, ja no hi veurem correctament, ens tornarem daltònics i el blanc de la nostra maleïda platja es farà infinit, aleshores, beurem per a recordar els colors, per a que tot torni a ser com era, per a seguir llançant botelles i no trobar resposta, per a seguir amb ses mateixes curolles, per a poder seguir amb la mateixa inèrcia de sempre...

puta merda mes d'abril,... . esperem que, almenys, el vent d'aquest mes s'ho emporti tot, que tot voli pels aires i ja no quedi res més que el blau del cel, . i que, abril desaparegui de les nostres vides com un ocell que s'allunya en la seva migració, i que, quan torna ja no és el mateix, ha passat un any i això es nota a les seves malferides plomes... .

com mirar-se en un mirall

He entrat accidentalment, perque tenia temps, perque no m'agrada esperar, perque se m'ha creuat la porta al bell mig del meu camí, perque havia de passar,... perque just ahir en vam xerrar i allà damunt la taula aquell ull que em mirava i m'ha recordat un munt a uns ulls que vaig deixar pintats en una paret, quina llàstima que les parets no es puguin aplegar i ficar dins sa maleta, i res que tenia sa sort de dur peles damunt, i me l'he comprat i ha estat bollint dins sa bossa tot el dia, esperant que arribàs l'estona del tren per a ser obert. I a la fi ha arribat s'horabaixando i he pujat al tren i he fet com sempre abans de començar un llibre... ensumar-ne les pàgines, mirar qui ha dissenyat la portada, si té dedicatòria,... M'agrada que abans dels capítols posin alguna frase, i aquesta primera no m'ha decepcionat, directament de la publicitat a la lírica... Després ha estat com una entrada dins de les meves pròpies entranyes, era com si llegís alguna cosa que havia escrit jo mateixa però sense escriure-la, uns sentiments pareguts als que sento, als que he sentit i als que sentiré, allò eren unes sabates lo meu és un puto llibre de pensaments però vé a ser el mateix, tot hormona que pareixia que havia desaparegut i hi és i no vull que hi sigui, i tot lo que estava allà escrit en aquelles primeres fulles, tot ho he pensat jo i ara ho veig aqui i m'ha paregut fantàstic que això fos una espècie de mirall de mi, per molt irreal que pugui parèixer.

aprendre a badallar sense que t'entrin mosques dins sa boca

Una finestra oberta a l'infinit per on hi poden entrar tots els núvols i fer boira dins l'habitació, i tot ple d'humitat i fred, moltissim de fred, i les dents no paren de tremolar i tot es queda banyat. I fred i congelat com un pollet que encara no li han sortit ses plomes, t'en vas, camines pel carrer, i el sol del cel blau t'eixuga la roba, et mescles amb el blanc dels llençols estesos i la seva olor t'omple la buidor que duies dins. I tot brilla més, com si es tractàs d'un món nou de trinca, acabat d'estrenar... Et sents com un nin amb sabates noves, comences a córrer carrer avall fins que ja no pots més i t'estampes de ple contra terra i rodoles uns metres per damunt s'asfalt calent, ja no pots més i t'esclates de riure fins que sa panxa et fa moltissim de mal de tant jajaja i jajaja, però què més dóna? és felicitat pura i dura el que et surt de ses entranyes i t'entrren ganes de ser un ca que es passa els dies tirat davall l'ombra d'un ametller, on el més important és aprendre a badallar sense que t'entrin mosques dins sa boca.

.

Supòs que mai-filosofada sobre les virtuts dels cans que viuen davall els ametllers...