...

La tardor va arribar fa uns dies, però, com que sempre vaig amb retard... avui m'ha arribat la tardor, no pot ser... ja??

I l'estiu on ha anat a parar?

La pluja d'aquests dies se l'ha emportat i amb ell, també els gelats, es paperí de ses verbenes, es peus plens d'arena i es sol cremant a la cara...

ha estat un cop dur...

com una estella de gel clavada al cor...

sensació d'ofegament...

i com sempre, aquella necessitat imperiosa de fugir, d'escapar...

i ara, no puc...

Però, com que sempre hi ha, almenys, un camí alternatiu, he canviat quatre colorins i ara amb el craash d'una botella cava que s'estavella contra això es pot declarar re-ignaugurada/re-inventada aquesta història