.JPG)
Quan ja és ben hora de tancar una porta amb pany i clau, però ho allargues per tot el que va ser i ja no és...
Quan, així, de cop, s'et trenca alguna connexió neuronal..., i es talla aquell lligam per sempre, no hi ha volta enrere, ja no val la pena...
Quan, com qui no vol la cosa..., passejant i enmig d'altres històries, aquella clau cau al fems... i penses, hauria de sentir, almenys, ràbia... però ni això sents...
Quan decideixes que el millor és una finestra, per on la claror sempre hi entra, encara que sigui per una petita escletxa...
Quan tens clar que sempre és més difícil entrar o sortir per una finestra, hi ha el risc de que es trobi ben amunt i caiguis per avall, per avall... però a la vegada, et dóna l'oportunitat de poder estendre les ales i volar
i volar.
.JPG){kind=link}
1 comentari:
Pot ser sigui simplement producte dels moviments de rotació i translació que marquen el transcurs el temps i de la vida, que fa que, si les conexions no s'alimenten, es facin malbé, o simplement han envellit tant que és necessari que morin, perquè s'en puguin crear de noves quan botis per la finestra...
Lola
Publica un comentari a l'entrada