El groc i marró de les fulles a les vinyes...
Les nits més llargues...
El cel després de la pluja
Els esclatasangs
L'adéu a l'overbooking de turistes que passegen per Ciutat
Els llamps
La mar enfuriosida atacant amb les seves ones
Caragol treu banya
El roig de les fulles d'alguns arbres
Les torrades a sa Serra...
Sa camilla... i el fred quan treus les mans defora...
L'olor de bunyols i castanyes torrades
El reflexe dels edificis dins els bassiots...
La llum ataronjada de les faroles caient damunt una estora de fulles
El reflexe daurat del Sol al mar...
Fer una birra als refugis coneguts... i als que encara hem de descobrir...
El renou del vent llunyà
Els vidres tacats de gotes de pluja...
3 comentaris:
Ei! No sabia que tenguéssis un altre blog a part del de Sardenya... será qüestió d'anar passant per aquí!
Miquel
pues mira si, es caoticisme exterior de Sardegna no deixava espai pel caoticisme interior... ara ja puc tornar a ses paranoies mentals...
Encantada de que facis totes ses visites que vulguis!
i un parell de coses més...com per exemple:
Valldemossa i les xocolatades amb coca de patata...
Les passejades amb botes, bufanda i abric, pelada de fred, però respirant l'olor que fa l'aire de neu...
Seure davant la foganya... mentre algú gran t'explica una història o llegint un bon llibre...
Més tot el que has dit tu...
T'he dit mai que m'encanta com escrius?? a si, mil vegades! i t'ho diré mil més!
Romero
Publica un comentari a l'entrada